El Reus Teatre Musical fidelitza el públic i en capta de nou
"Vagas y Maleantes" és una comèdia divertida que reflexiona sobre el paper de les dones a al llarg de la història i, especialment, des del símil de la dona com a corista. Amb aquest espectacle s'ha posat el punt i final a un festival que busca donar un impuls a espectacles musicals de petit i mitjà format, un gènere que requereix un esforç important per a les companyies i que, a la vegada, topen amb la dificultat de trobar llocs on exhibir-se. Una de les responsables del festival, Irene Benavent, diu que "tothom que pensa amb teatre musical, pensa en gran format, amb tots els recursos, espectacularitat, purpurina... però hi ha peces com les que hem vist aquests tres dies, que són d'una qualitat artística brutal, que costa que girin, que costa que tinguin un circuit, i són peces creatives que necessiten ser vistes. Però el públic no està molt educat a aquest tipus de peces, i per això va néixer aquest festival".
Malgrat tot, és un festival que, mica en mica, s'ha anat fent un lloc en el calendari cultural de la ciutat, i cada vegada són més les persones que se senten atretes per aquest gènere musical. Entre el públic, Mònica Cànovas, que explica que "sempre estem anant a Barcelona a veure grans musicals i grans posades en escena, i realment amb cinc persones hem vist un musical xulíssim, i el divendres va ser amb tres, i ahir va ser amb dos. Vull dir que, no podem deixar passar aquestes oportunitats a Reus, tenim varis teatres i els hem d'aprofitar". Sobre "Vagas i maleantes", l'Alberto Merino diu que "és bastant interessant el que proposen perquè és un teatre musical de petit format, amb una tendència molt cabaratera, i també molt de proximitat, en què les actrius parlen molt amb el públic, llavors, és una cosa molt agradable de veure, i molt divertida d'experimentar". Una altra assistent, Laura Gargallo, afegeix "m'ha semblat una obra molt fresca, molt actual, i bé, que té els seus gags i que he disfrutat molt".
El festival també ha comptat amb el muntatge "Per si no ens tornem a veure", que narra una història de disfresses i identitats falses, i "Les dones de Guido Contini", basat en el musical Nine.
