Back to top

Reus, una de les ciutats més bombardejades

MAR ROVIRA / HELENA BLANCH

18 de juliol. Avui fa 80 anys esclatava la Guerra Civil Espanyola. Reus va ser una de les ciutats més bombardejades per ser un nus de comunicació clau i pel pes industrial aeronàutic durant els tres anys de guerra. Canal Reus Televisió ha parlat amb historiadors i testimonis per saber com va ser l'inici de la guerra i com es va viure. El centre de lectura ha organitzat una xerrada col•loqui demà al vespre.

Reus era una ciutat republicana. Durant l'aixecament no hi van haver enfrontaments. Ara bé, els partits d'esquerres i els sindicat van sortir al carrer a fer ostentació del trencament de la legalitat. S'assalten armaries i es requisen automòbils. La Prioral de Sant Pere es reconverteix en un mercat de verdures mentre que altres esglésies es cremen. La ciutat va ser molt bombardeja perquè el govern de la República va traslladar de Madrid a Reus la fabricació d'avions.

L'única defensa possible era la passiva. Per això, el consell municipal va impulsar centenars de refugis entre ells el de la Patacada. Es va tracta d'un moviment més col•lectiu, d'autogestió veïnal. En el primer bombardeig els testimonis expliquen que els reusencs encuriosits van anar de matinada a veure els forats que havien provocat les bombes, la resta van ser tots mortals. Segons els experts la guerra es va començar a perdre el gener del 1938 quan es produeixen els bombardejos més massius i indiscriminats sobre la població i es destrueix part important del patrimoni de la ciutat com la Casa Navàs i el Centre de lectura.

Per il•lustrar com es va viure aquest període al territori, hem recuperat algunes entrevistes del programa Testimonis, que ens van explicar la cruesa de la guerra civil espanyola. Declaracions que recuperem ara, després que durant aquests últims anys, alguns dels testimonis ens hagin deixat.

 

 

Una pintada dignifica les víctimes del Franquisme

El mur que separa la via del tren de l'avinguda del Comerç, al barri Gaudí de Reus, ha acollit una pintada-homenatge en record a Cipriano Matos, torturat i mort a Reus l'any 1973 per haver lluitat en favor de la democràcia durant...