A sis mesos de les municipals: Ciutadans i la CUP
La CUP i CIutadans fa temps que comparteixen tendència. En les darreres tres cites electorals, les dues formacions han vist com els han caigut els suports, i tot i que tot pot capgirar-se, les sensacions apunten al fet que aquesta tendència es mantindrà durant el 2023. La gran pregunta és si el cop serà suficientment fort com per fer caure a alguna de les dues formacions del plenari.
De dalt a baix
Ciutadans és la que porta una tendència més negativa. Des del 2019 han passat dels 4.600 vots als poc menys de 2.000. Una caiguda que és general a tot l'estat i que amenaça amb la supervivència del partit. A Reus van arribar a obtenir resultats espectaculars durant el procés independentista. El 21 de desembre del 2017, de fet, van arribar als 18.000 vots, el que representa un de cada tres vots a la ciutat aquells comicis. La situació, evidentment, s'ha capgirat com un mitjó.
Una situació molt similar a la de la CUP, que també està en números vermells després d'haver aconseguit els millors resultats el 2015, durant les eleccions després que es desencadenés el cas INNOVA. La diferència entre la CUP i Ciutadans, és que els independentistes no es troben en caiguda lliure per bé que sí que van veient com perden suports. És cert que els resultats del partit estan molt condicionats sempre per la participació, perquè té un públic molt fidel, però la tendència és clara.
La CUP encara ha de decidir qui encapçalarà la candidatura el 2023. Sobre la taula una possibilitat evident, Monica Pàmies, la tercera regidora després de Marta LLorens i Edgar Fernández, que deixaran la política municipal al final d'aquest mandat. Una altra opció seria escollir agents externs. El partit no està preocupat pel qui, sinó pel què, i aposten per treballar, primer de tot, un bon programa electoral i un bon projecte de ciutat.
