T de Teatre, T de Temps

Una actriu que s’horroritza en pensar que ha de cantar dalt de l’escenari. Una mare que veu com la seva filla fa temps que vola sense ella. Una agent de la propietat immobiliària que encara no ha après a decidir. I una anestesista que viu amb el dolor permanentment adormit. Vint-i-cinc anys després de néixer, la companyia T de Teatre celebra el seu aniversari amb E.V.A., una obra feta a mida que reflecteix el pas del temps i que parla d’una de les constants de la vida, el dolor. "Sobretot hi ha dolor emocional. Però més que una obra que parla del dolor, és una obra que parla de les emocions. Parla de les dones, dels conflictes i, evidentment, del dolor, però es tracta d'una tragicomèdia. Passes moments de patiment, però també de molta diversió", explica Àgata Roca, una de les actrius de la companyia.

Però com apunta Roca, tractar el dolor amb humor no vol dir ignorar-lo, sinó acceptar-lo com a part de la vida quotidiana i, d’aquesta manera, patir menys. Tot i mantenint l’essència, les T de Teatre ja no són aquelles joves llicenciades per l’Institut del Teatre. Amb una llarga carrera a les espatlles, totes es mouen ara al voltant de la cinquantena, edat simbòlica per fer balanç, per mirar-se al mirall i per perdonar-se. "Cap als 50 anys fas una revisió de la vida. És un moment en què tens molt enrere i pots mirar tot el que has fet i, d'alguna manera, quan mires cap endavant penses 'Això ho arreglo ara o no ho arreglo'. És un reflex de l'etapa de maduresa de la vida", expressa Carme Pla, una altra de les T de Teatre.

Al llarg de l’obra l’espectador es mou entre les històries d’aquestes quatre ex-companyes d’escola que pateixen de manera diferent i en treu pinzellades d’humor i també de poètica. I al mateix temps, l’espectador acompanya la trajectòria d’aquestes quatre actrius que asseguren que han après a tocar de peus a terra i que, al cap d’un quart de segle als escenaris, han arribat a la conclusió que el més important és continuar sent-hi.