Back to top

Urbanitzacions inacabades: i això qui ho paga?

La falta de regulació i control durant els anys 60 ha provocat que encara hi hagi nuclis de població inacabats i amb manca de serveis. Veïns i Ajuntaments acaben sovint als jutjats per esclarir qui s'ha de fer càrrec d'aquestes despeses.
Una casa inacabada a l'urbanització de Masos d'en Blader, terme municipal de Mont-roig del Camp

La regulació de les urbanitzacions segueix sent un problema a Catalunya, on hi ha prop de 1.700 d'aquestes zones residencials. Una situació de descontrol que es produeix com a conseqüència del boom immobiliari de la dècada dels seixanta. Un exemple és Mont-roig del Camp, terme municipal que compta amb 22 urbanitzacions de les quals tretze encara romanen en un estat de titularitat privada. Aquest escenari enfronta veïnats i consistori en qüestions com ara la cobertura de serveis bàsics i també l'adequació al planejament urbanístic municipal. En el cas de Masos d'en Blader, l'urbanització més gran en extensió del municipi, la problemàtica se centra en qui ha d'afrontar la càrrega que suposen les adequacions del projecte de reparcel·lació del nucli que està aprovat de manera provisional. Els veïns consideren que no es pot assumir i l'Ajuntament defensa que la llei no obliga al consistori a pagar res, tot i que estarien disposats a assolir un acord per a repartir les despeses. "L'Ajuntament no pot invertir en aquelles urbanitzacions que no són de titularitat municipal perquè la Llei no ho permet",explica el regidor d'Urbanisme i Obra Pública de l'Ajuntament de Mont-roig del Camp, Vicente Pérez. "Si l'Ajuntament acaba aprovant el projecte de reparcel·lació acabarem als jutjats perquè s'hauria de fer nova tota l'urbanització", defensa el president de l'extinta Entitat de Conservació Urbanística de Masos d'en Blader, Rafael Gilabert. 

Un cas similar el trobem al Picarany, terme municipal d'Almoster però no recepcionada pel seu Ajuntament. El projecte de reparcel·lació no convenç els veïns i, com en tants altres casos similars, han recorregut als tribunals. Consideren que, segons la llei, qualsevol entitat de conservació s'ha d'extingir al cap de 5 anys de constituir-se.

La normativa estableix aquesta premissa donant per suposat que és el temps que transcorrerà des que hi entren a viure els primers veïns fins que la urbanització està completament acabada. Després de 3 dècades de conflicte, la urbanització no està acabada, i veïns i consistori consideren que se n'ha d'encarregar l'altra part. Jaume Batista, veí del Picarany, explica que entenen que 'es tracta d'una responsabilitat de l'Ajuntament, que és qui ho ha de resoldre urbanitzant, però no a costa dels veïns, sinó del municipi'. Àngel Xifré, alcalde d'Almoster, per la seva banda, recorda que 'els veïns han portat l'Ajuntament als tribunals, i les sentències que tenim fins ara, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ens diu que la urbanització no pot ser recepcionada'.

Pel que fa als veïns, s'escuden en una sentència favorable a Planes del Rei, urbanització de Pratdip, que donava la raó als veïns. En aquest tipus de conflicte, però, les resolucions judicials són recurrents i, segons els experts, majoritàriament favorables als Ajuntaments.

 

Els canvis legislatius deificulten la resolució dels casos

Si els conflictes entre urbanitzacions i consistori acaben als tribunals és, en alguns casos, pel canvis que ha patit la normativa des que es van construir aquests nuclis de població. En molts dels casos, el preu dels habitatges era inferior al que calia esperar per la tipologia d'urbanitzacions. Amb tot, eren immobles que comptaven amb càrregues urbanístiques, un terme que amaga, precisament, la condició d'haver d'assumir costos d'urbanització i subministraments. Per clarificar la situació, alguns experts ho equiparen a les contribucions especials que han de pagar els veïns d'un carrer, per exemple, quan l'Ajuntamet hi fa una actuació important.

'La recepció oficial no té perquè fer-se fins que s'hagin fet les obres d'acord amb la normativa urbanística del moment', explica l'advocat Josep Maria Pujol. L'origen de tot plegat s'explica, en primer lloc, per la nul·la planificació urbanística existent als anys 60 i 70. Per una altra banda, la llibertat de les promotores per edificar en aquella època s'ha traduït en nuclis de veïns que, a dia d'avui, resten encara incabats.

Paraules clau:

Notícies relacionades