27 anys de l'accident de Vandellòs I

JONATÁN SORIANO

Aquest dimecres, 19 d'octubre, farà exactament 27 anys que un incendi a la zona de les turbines va acabar provocant el tancament de la Central Nuclear de Vandellòs I. Un accident que va ser catalogat per molts mitjans d'àmbit estatal com el més greu de la història de l'activitat nuclear a Espanya. I es que, com a conseqüència de l'incendi, la cova del reactor es va omplir d'aigua, posant en risc el nucli. La petita localitat de la Costa Daurada va ser protagonista de molts titulars i reportatges durant aquells dies tan convulsos de 1989.

Sens dubte, l'acció dels treballadors que formaven part de la plantilla d'Hifrensa (Hispanofrancesa de Energía Nuclear S.A.), l'empresa que gestionava la central, va ser clau per frenar l'efecte de l'accident i evitar un mal més greu, tal com assegura el treballador de la central aleshores, Joaquim Bielsa. "Companys que havien anat amb mi al cotxe tenien la dona i els fills a sis quilòmetres d'on havia passat l'accident, però ens vam quedar tots allà, perquè enteníem que era la nostra responsabilitat", explica. 

Els elevats costos de les reparacions i les millores que el Consell de Seguretat Nuclear demanava van portar a Hifrensa a tancar Vandellòs I. Des d'aleshores es va iniciar un procés de desmantellament que consta de tres fases.

Fins ara s'han executat dues. La primera a càrrec de l'empresa propietària, i Enresa, l'empresa pública de gestió de residus nuclears, a partir de la segona. Encara queda la més complexa, que consisteix en desmuntar el reactor però s'ha d'esperar un període de vint-i-cinc anys, és a dir, fins el 2027, per tal que l'activitat radioactiva disminueixi.

Un desmantellament que fins ara ha costat 94 milions d'euros a Enresa i que ha museïtzat les velles ruïnes de la central, convertint-les en un espai que cada any visiten unes 2.500 persones aproximadament.