Camí Mendoza: "Estem treballant per trobar el govern més coherent"
CRISTINA GONZÁLEZ
On també es veuen abocats a pactar per governar amb una certa estabilitat és a Cambrils. Amb 21 regidors al plenari, la majoria necessària per governar en són 11, mentre que la força més votada, ERC, només n’ha obtingut 4. El pacte, per tant, haurà de ser com a mínim a 3 bandes. Les converses per arribar a acords van començar el mateix 24 a la nit i encara continuen.
De no tenir representació al consistori a situar-se com a primera força política. Els propis militants d’ERC, que aspiraven a obtenir 3 regidors, no se’n feien creus d’haver-ne tret un quart. Però la felicitat del triomf ha hagut de deixar pas a la serenitat del diàleg. I és que abans d’entrar a governar s’ha de prendre la primera gran decisió: amb qui pactar.
ERC manté la prudència i prefereix no desvetllar cap detall més enllà que estan treballant per trobar l’equip més coherent. Asseguren que estan mantenint converses amb les forces que han obtingut més representació, entre les quals, el Nou Moviment Ciutadà, la tercera força política, també amb 4 regidors després de CIU.
El pacte ideològic entre les dues formacions sembla possible. Pel que fa a la qüestió sobiranista l’NMC assegura que respectarà els processos i que hi participarà, però recorda que manté la llibertat de vot dels membres del partit. El seu portaveu, Oliver Klein, assegura que volen entrar a governar i que parlaran amb PSC i CIU.
Tot i que les postures ideològiques estan més allunyades, també es podria afegir al pacte el PSC. Respectar el posicionament federalista del partit, destinar el 10% dels pressupostos a plans de xoc contra l’atur, ser transparents o impulsar la finestreta única en l’administració, són algunes de les condicions programàtiques dels socialistes, i que sembla, han estat ben rebudes per ERC.
L’altre company de ball possible és Convergència i Unió. Tot i que de moment, aposten per la prudència i no fan cap declaració al respecte, els 4 regidors obtinguts pels convergents i que els situen com a segona força política els converteixen en una peça més dins d’aquest joc de cadires.