El debat jurídic al voltant de l'eutanàsia al pistoler de Tarragona
Aquest dimarts està previst que rebi l'eutanàsia Marin Eugen Sabau, el conegut com a pistoler de Tarragona. L'home va quedar malferit després que els Mossos el neutralitzessin en una masia de Riudoms, on es va atrinxerar fugint de la policia catalana després d'haver disparat contra els seus excompanys de feina. La mort de l'home serà també el punt i final al procés penal que s'ha obert al voltant de la causa.
Ara les víctimes de Sabau volen recórrer al Tribunal Europeu dels Drets Humans, buscant que s'evidenciï que se'ls ha negat el dret a un judici just. I és que segons la legislació espanyola, un cop l'autor d'uns fets presumptament delictius perd la vida, només queda la via civil per reclamar compensacions econòmiques o el rescabalament dels danys ocasionats, però en cap cas es pot jutjar una persona que ha mort.
Les derivades jurídiques
Segons la llei de l'eutanàsia, aprovada el juny del 2021, sempre que se superin els pertinents passos i processos requerits, una persona pot sol·licitar l'eutanàsia. Aquesta llei no contempla, però, el cas que ens ocupa, en el qual el sol·licitant es troba a l'espera de la resolució d'un procés penal ja iniciat. En aquest cas, xoquen els dos drets, el de la vida i la mort digna, i el d'un judici just. Un debat jurídic, que no moral, que l'expert en dret constitucional i professor jubilat d'aquesta matèria a la Universitat Pompeu Fabra i a la Universitat de Barcelona, Ramon Riu, ha volgut deixar clar que té fàcil veredicte.
Riu assegura que "ningú ens pot obligar a viure" i que en una situació de context eutanàsic, en el qual hom considera que no reuneix els requisits bàsics per continuar vivint i vol renunciar a la seva vida, "existeix el dret d'aquesta persona a ser assistit per a morir" sigui quina sigui la seva condició jurídica. Segons Riu, "obligar-lo a viure en condicions que ell mateix no considera dignes atempta contra el dret a una vida digna". Així doncs, si Sabau vol renunciar a la vida hi té tot el dret, independentment de la seva condició jurídica.
En aquest aspecte, Riu també assegura que no té cap recorregut el recurs de les víctimes al Tribunal Europeu dels Drets Humans perquè "aquest tribunal ja ha dictat doctrina, no en casos com aquest, però sí en altres" que donen preferència al dret a la vida i a la vida digna per sobre d'altres drets com el que aquí es planteja.
