"Hi ha gent positiva que no pot fer el confinament necessari a casa seva"
Una de les variables de l'emergència sanitària és la crisis social que afecta moltes persones per culpa de la COVID-19. I no parlem només de les persones afectades per ERTOs o que tenen complicacions d'antuvi i que s'han vist agreujades per la malaltia, també parlem de persones que tenen feina, que tenen una estabilitat familiar i un entorn saludable, però que es veuen abocades a acudir a la unitat de treball social de l'Hospital Sant Joan de Reus quan se'ls diagnostica el coronavirus.
Carme Cros és la responsable de la unitat. Explica a Canal Reus que "mai valoràvem un pacient, per posar un exemple, de 50 anys, sa, amb un entorn familiar ideal, que l'únic problema que tenia és que el pis on viu només té un bany". I és que els requisits han canviat. Ella dirigeix un equip de sis persones que es dediquen, habitualment, a valorar aquelles circumstàncies socials que poden veure's agreujades per un problema de salut: "un pacient que ha tingut un ictus i que no pot tornar a casa seva perquè hi ha masses escales que no pot salvar... o perquè el cuidador té la seva mateixa edat i no pot fer-se'n càrrec... els busquem, a través de serveis socials, recursos que els permetin tirar endavant". Els pacients continuen venint, de tots tipus, però els protocols han canviat per la morfosi del nou pacient de coronavirus.
El nou dia a dia: El malalt de COVID-19
Segons Cros, "fins ara nosaltres anavem a demanda... hi ha pacients que es valoren segons el protocol, com els pacients geriàtrics, però ara la tipologia de pacient ha canviat. Les demandes a urgències han variat". Assegura que les realitats dels pacients s'han de conèixer i que fins ara "mai valoràvem des del servei una persona amb una vida normalitzada". Però amb l'arribada de la COVID-19 "ens trobem persones que no poden tornar a casa seva perquè viuen en un pis amb un sol bany on no poden fer el confinament necessari". I és que la malaltia obliga a aquelles persones que són positives a fer un aïllament important. "Cal tenir un bany propi, una habitació on tancar-te, algú que et prepari el menjar i et renti la roba... i cal unes especificitats per rentar la roba o els cuberts que ha emprat el malalt". Per sort, diu Carme Cros, existeixen els Hotels Salut.
Els Hotels Salut, la gran solució
Diu Carme Cros que "una cosa que s'ha fet molt bé des del departament de Salut són els Hotels Salut". Són espais hotelers on es poden confinar les persones que no tenen cap dependència però que tenen la malaltia i no poden tornar a casa per qualsevol situació particular. "El malalt que no pot tornar al seu domicili pot fer el confinament en un Hotel Salut".
Un altre cas són les persones grans, que tenen necessitats socials també... "Els malalts geriàtrics no poden tornar a les seves residències. A no sé que es demostri que és negatiu 100%, perquè el resident és un usuari al qual cal protegir". Assegura que des de fa temps els sociosanitaris no assumeixen ingressos de COVID-19 "però a l'Hospital sí que n'ingressem, el que ens permet drenar pacients".
Ja no cal morir sol
Una de les consideracions de la crisi sanitària que més van colpejar anímicament a l'equip de la unitat de treball social "era la possibilitat que una persona hagués de morir sola". Explica Carme Cros que el món sanitari fa anys que treballa per naturalitzar la mort, aconsellant als familiars que s'acomiadin d'un pacient que se sap que ha de morir. "La situació acutal era, al principi, una altra. I patíem no només per la persona que marxava, sinó pels que quedaven, que des de casa seva no podien fer res ni veure com es produia el procés de la mort". Amb tot, aquesta situació ha canviat perquè s'han redactat nous protocols: "Ara, quan se sap que una persona s'ha de morir, es permet a un familiar confinar-se amb ell a l'Hospital". Cros també agraeix la possibilitat que els pacients de COVID-19 tinguin tauletes al seu abast per poder fer videotrucades amb els seus familiars.
