La ciberdelinqüència continua en augment
Quan la internet es fa massiva, a finals del segle XX i principi del XXI és quan els "pirates informàtics" comencen a veure les oportunitats que hi ha amb la connectivitat. Els virus ja no cal que s'insereixin amb disquets, i ara hi ha la possibilitat d'accedir als ordinadors a través de la xarxa i arribar a molta més gent. Entre els mètodes més comuns hi ha els missatges de correu electrònic. Es tracten de mails que es fan passar per empreses conegudes i comunes que et diuen que accedeixis a un enllaç i quan ho fas, moltes vegades sense que te n'adonis, t'entra un virus a l'ordinador. Aquest es pot quedar setmanes i mesos latent sense fer res i fins i tot pot afectar a altres ordinadors amb qui tinguin connectivitat.
Tot i això, la majoria d'atacs de més impacte són els de rescat. Normalment, aquests són els que es fan servir en organitzacions o institucions grans. En ells, el pirata informàtic xifra part de la informació que hi ha a l'ordinador i demana que es pagui un rescat si es vol recuperar el contingut perdut. Pel que fa al pagament, se sol exigir en criptomoneda, que és el mètode més difícil de rastrejat. Si es tracta d'informació personal, els pirates acostumen a utilitzar el xantatge, amenaçant a l'usuari en fer públiques aquestes dades. En canvi, si es tracta d'informació d'interès comercial, com poden ser investigacions o dissenys tecnològics que encara no han vist la llum, els pirates aprofiten per vendre aquesta informació. Tot i això, en cap cas els experts recomanen pagar aquest rescat.
De fet, aquests pirates informàtics normalment treballen de manera automatitzada, no és que cerquin entrar en ordinadors concrets, sinó que circulen d'un ordinador a un altre i això fa que els atacs s'escampin molt ràpidament. Amb institucions de renom internacional hi ha atacs més artesanals i preparats explícitament.
Amb la voluntat de prevenir i ensenyar a detectar aquest tipus de missatges, l'Agència catalana de ciberseguretat està promovent experiments d'enviar textos falsos per veure fins a quin punt la gent se'ls creu.
Els experts recomanen continuar educant als usuaris en aquest àmbit. De la mateixa manera que passa amb el correu i amb els ordinadors, cada vegada són també més freqüents les estafes via Whatsapp, SMS o fins i tot trucades. És important destacar que les entitats bancàries o institucions importants mai es posen en contacte amb els usuaris per telèfon demanant dades personals i sempre fan servir correus verificats.
