Back to top

'La gent no és tan imbècil com voldrien alguns, té criteri propi'

El director de Televisió de Catalunya exposa la situació actual de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Ha fet una radiografia de com funcionen i funcionaran els mitjans públics arreu d'Europa.
Vicent Sanchis, director de Televisió de Catalunya, durant la seva conferència al Círcol

El Círcol ha vist, aquest dilluns, com la seva sala principal quedava petita. El responsable ha estat Vicent Sanchis, director de Televisió de Catalunya. Sanchis ha pronunciat una xerrada sobre els mitjans públics en general i els catalans en particular. Ha exposat de quina manera funcionen, han funcionat i hauran de funcionar en el futur. Ha centrat la particularitat de Televisió de Catalunya en el fet que és l'única, privada o pública, amb els recursos i l'audiència suficients com per exercir de televisió nacional, amb una lectura de la realitat feta en clau catalana.

El director de la televisió catalana ha detallat per què són imprescindibles els mitjans públics com a servei a la ciutadania. 'Hi ha uns objectius com a servei públic que sempre hi seran, poden anar canviant, però sempre hi seran perquè hi ha coses que si no les fa una televisió pública, no les fa cap televisió'.

A més, també ha entrat, captant encara més l'atenció del públic, a comentar la situació actual. Amb TV3 com a eix central, però amb tota la corporació catalana com a teló de fons, Sanchis ha explicat la complicada situació viscuda els darrers temps i els atacs rebuts per part d'alguns partits polítics; ha recordat, amb tot, que Televisió de Catalunya segueix sent la referència informativa del país.

'Quan els pregunten: quan passa alguna cosa, quins són els teus mitjans de referència? i diuen informatius de TV3 o diuen el 324, vol dir que tan terribles no devem ser perquè la gent no crec que sigui tan imbècil com voldrien alguns, la gent té criteri propi i, majoritàriament, la seva referència informativa, a Catalunya, continua sent Televisió de Catalunya'.

Sanchis ha mantingut dues premisses ben clares: que el públic té criteri i és ofensiu per a totes les parts que es pugui parlar d'adoctrinament; i que els mitjans de comunicació públics, per molt que canviï la societat, seguiran sent imprescindibles.