La impressió 3D, la solució òptima per tractar els tumors a la pell
El càncer de pell té dos tractaments possibles: la cirurgia o la radioteràpia. Una de les tècniques del tractament radioteràpic és la braquiteràpia, que consisteix a col·locar material radioactiu en contacte directament amb el tumor. Quan es practica aquest últim mètode, els metges han de posar una mena d'escut que protegeixi de la radiació la pell sana que envolta el tumor.
En aquesta recerca, publicada al Journal of Contemporary Brachytherapy, els investigadors Andreu Sintas i Domènec Puig, del Departament d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques de la URV, i les investigadores Meritxell Arenas i Mònica Arguís, de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili i de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, han trobat una solució més òptima per protegir la pell que envolta un càncer a la zona nasal. La recerca s'ha centrat en aquesta zona perquè és la més irregular, tot i que els resultats són aplicables a qualsevol altra part del cos.
Fabricar una màscara personalitzada més còmoda i econòmica
Actualment es fabrica a mà una màscara per administrar el tractament que, alhora, protegeix la pell que no ha de rebre radiació. Abans, però, s'elabora un motlle del rostre amb alginat. Amb aquest sistema, el pacient ha de tenir l’alginat sobre la cara durant una estona perquè li puguin fer el motlle i això és “certament molt incòmode”, diu Meritxell Arenas, que explica que es tracta d’un “procés llarg, laboriós i implica que el pacient hagi d’anar més d’una vegada a l’hospital”.
En canvi, a partir d'aquesta recerca, el procediment per elaborar la màscara és ben diferent. Ara serà mecànic. S’escaneja la cara del pacient per digitalitzar la forma del rostre i amb un programa informàtic especialitzat es dissenya la màscara que s’enviarà a la impressora 3D, que en set hores la tindrà enllestida.
De fet, l’estudi de viabilitat conclou que amb la nova tècnica costaria la meitat fer cada màscara, “ja que ens estalviem una tomografia”, afirma Andreu Sintas, enginyer elèctric per la URV i tècnic de laboratori que ha liderat la recerca. “També té un cost més econòmic en general perquè la cera que s’utilitza ara és més costosa que el material que necessita la impressora 3D”, afegeix.