L'aeroport de Reus opera amb prop de 5 milions de negatiu
JORDI OLÀRIA GRAS
L'aeroport de Reus opera amb gairebé 5 milions d'euros de negatiu. Així ho ha fet saber l'exdirector general d'AENA, Carlos Medrano, durant el cicle de xerrades sobre el futur de l'aeroport de Reus. La inversió al territori per generar demanda i una posició d'aeroport secundari del Prat són dues de les seves esperances de futur. Els experts es mostren d'acord que projectes com BCN World o Ferrariland serveixen per cridar viatgers. Per altra banda, una presumible futura congestió del Prat seria una oportunitat per atraure noves companyies, noves línies i nous viatgers.
La diferència entre ingressos i despeses d'explotació de l'aeroport de Reus és de prop de cinc milions d'euros. Aquesta situació, desconeguda fins ara, s'ha sabut durant el cicle de xerrades sobre el futur de la infraestructura reusenca. L'exdirector d'AENA, Carlos Medrano, ha exposat dades econòmiques i financeres que fins ara no havien vist la llum, i s'ha mostrat molt crític amb la gestió aeroportuària espanyola, la seva inclosa. Segons l'exresponsable d'AENA els ingressos d'explotació suposen 9,09 milions d'euros mentre que les despeses freguen els 14 milions (13,9). Aquesta situació no és dolenta, segons alguns economistes, si el benefici social per al Camp de Tarragona es pot considerar superior a les pèrdues de la infraestructura.
'Si ens prenguéssim la gestió estrictament a nivell financer, el que tocaria és tancar l'aeroport, és la solució més barata', ha explicat Jordi Candela, director d'Aeroports de Catalunya 's'ha d'afegir un element de rendibilitat social en el que entenem que un aeroport ha de tenir una funció de servei públic'.
Des de l'òptica més local, Isaac Sanromà, president de la Cambra de Comerç, ha repetit la demanda de la tant esperada estació intermodal. Es tracta d'un actiu, segons la Cambra, que convertiria Reus en el segon aeroport de Catalunya. Un altre dels actius de futur, compartit per tots els ponents, són els projectes de BCN World i Ferrariland. Se'l situa com un pol d'atracció de turisme, és a dir, de demanda de vols amb destí a la Costa Daurada. Aquesta, de fet, és una de les esperances, segons els experts, per a l'aeroport de Reus: el creixement de la demanda provocat per la inversió en el territori.
L'exdirector general d'AENA, Carlos Medrano, ha sentenciat que 'el model de negoci de Reus no és el que estàvem subvencionant per mantenir, és un altre; si no hi ha passatgers que facin que el tràfic augmenti, no podem augmentar-lo a base de plans directors amb dos pistes, perquè no respon a la realitat'
La tendència ideal, segons s'ha dibuixat a la conferència, és fugir de les subvencions directes a les companyies aèries per mantenir línies i freqüències. Especialment crític hi ha estat l'exdirector general d'AENA, conscient de ser-ne part responsable. Ha criticat la sobredimensió de les projeccions que s'havien fet, inclòs el pla director signat per ell mateix i que ha qualificat de 'paper mullat'. Una altra via d'aire per a l'aeroport de Reus pot ser l'augment de l'activitat del del Prat per sobre de la seva capacitat d'absorbir-la. En aquest sentit, el futur de Reus pot haver de passar per convertir-se en un suplement del Prat tal com explica Xavier Fageda, professor d'Economia del Transport de la Universitat de Barcelona: 'Si Reus vol créixer molt en tràfic en els pròxims anys només pot ser com un aeroport d'origen i bàsicament com a secundari del de Barcelona, el que passa és que gent del Camp de Tarragona, que és una àrea de 400.000 habitants, que té marge per generar tràfic d'origen, al final també acaben anant al Prat'.
Pel que fa al responsable de Ryanair, el darrer ponent del col·loqui, ha exposat les capacitats d'expansió de la companyia arreu d'Europa. Ha fet incís en el 'compromís', diu, de l'empresa amb Reus, com demostra, explica, el fet de seguir-hi volant durant tot l'any. Ha repetit, però, que cal que s'inverteixi en el territori per generar demanda pròpia.