L'assetjament escolar, l'ombra sobre els centres educatius
Malestar físic, negativa d'anar a classe i baixada en el rendiment escolar són algunes de les senyals que van evidenciar que el fill del Jaume Borràs patia assetjament escolar, també conegut com bullying. En el seu cas, l'assetjament va durar un curs escolar de primària, i després de veure com el centre educatiu no trobava solucions, la família va decidir marxar a una altra localitat, canviar d'escola i fins i tot, traslladar el lloc de feina d'un dels progenitors. Davant d'aquesta situació, els pares van decidir acudir al Síndic de Greuges, qui va dictaminar que el centre no va fer tot allò que estava en les seves mans i per tant, mereixien una indemnització econòmica pels danys morals ocasionats. Al ser una recomanació i no una sentència ferma, no hi va haver l'obligació de fer-la efectiva. Han passat uns anys des de llavors, però el pare del nen és contundent i culpa a la manca d'actuació del col·legi, a la vegada que assegura que l'assetjament escolar és un problema del sistema. "Em sap molt greu dir-ho però és el sistema. No és un problema d'un centre en concret, perquè no veus que s'apliquin mesures correctores, només es tapen entre ells. Jo penso que com a ciutadans estem desprotegits, o tens molts diners i vas als tribunals, o t'has d'empassar els marrons, i no és just", assenyala.Posant la mirada a la canalla d'avui en dia, Borràs apunta que la sobreprotecció dels menors afavoreix que els agressors quedin impunes dels seus actes.
"Em sap molt greu dir-ho però és un problema del sistema. No s'apliquen mesures correctores contra els agressors. Com a ciutadans estem desprotegits, o tens molts diners i vas als tribunals, o t'has d'empassar els marrons. I no és just"
Els experts asseguren que els centres tenen a la seva mà eines per poder actuar davant de casos com aquest. Joan Carles Obiol, psicòleg del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya especialitzat en casos d'assetjament escolar, aposta per la figura de 'germà gran', un alumne més gran que pugui actuar com a persona de referència d'estudiants més joves que en cas de patir algun tipus de problema, puguin recórrer a ells. D'altra banda, assegura que la mediació terapèutica, més enllà de la tradicional, pot aportar solucions viables, que es centra molt més en el problema.
Per detectar situacions d'aquest tipus, Obiol apunta que la comunicació entre pares i fills és un dels pilars claus. Per això, insisteix en la necessitat de crear ponts entre pares i fills des de petits, per tal de comptar amb una comunicació fluïda quan aquests són adolescents.
A l'actualitat, la Generalitat té activa una normativa preventiva enfront l'assetjament on es recullen els drets i deures de convivència a la comunitat educativa. Es tracta d'un document que recull diferents lleis i decrets d'educació, en què es parla del dret i deure de convivència, la protecció contra l'assetjament i agressions, així com també l'àmbit d'aplicació de la mediació. Mentre que el Departament no parla de xifres sobre casos d'assetjament, l'any 2016 el Síndic de Greuges va rebre 114 queixes sobre assetjament escolar.