Més concentracions de suport als presidents d'Òmnium i ANC

L'empresonament de Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural, i Jordi Sánchez, president de l'Assemblea Nacional Catalana, ha provocat una onada de rebuig generalitzada que es veu reflexada, sobretot, en la convocatòria de noves concentracions a diferents punts del territori.

Una de les primeres manifestacions s'ha convocat aquest matí davant de la plaça del Mercadal. L'Ajuntament de Reus convida a realitzar aquesta concentració ciutadana com a mostra de suport a les dues persones empresonades de manera preventiva i sense fiança per decisió judicial. El consistori reusenc es suma així a la crida de les associacions municipalistes de Catalunya -Associació Catalana de Municipis i Associació de Municipis per la Independència- de promoure concentracions arreu del país. 

A les 20:00 hores, a la plaça Prim

Per aquest vespre, també s'ha convocat una concentració silenciosa a la plaça Prim de Reus, davant de les seus d'Òmnium i l'Assemblea. A Barcelona la manifestació tindrà lloc a l'avinguda Diagonal des de Passeig de Gràcia fins a Francesc Macià. En aquest cas, s'ha fet una crida perquè la gent porti espelmes per encendre durant la concentració.

La magistrada de l'Audiència Nacional, Carmen Lamela va decretar presó incondicional per a tots dos, en veure indicis de reiteració del presumpte delicte de sedició, risc de fuga i de destrucció de proves. Sobre aquesta última qüestió, en la seva interlocutòria apunta a la possibilitat que ja se n’hagin eliminat. Al llarg de quinze pàgines, la magistrada situa Sànchez i Cuixart com els principals instigadors de la mobilització davant la seu d’Economia que, al seu parer, va dificultar que la Guàrdia Civil pogués abandonar el lloc.A més, els acusa d’utilitzar les xarxes socials per cridar a la mobilització “en contra de les ordres judicials”. En el seu escrit, Lamela fa referència a un missatge difós per Òmnium en què s’insta la ciutadania a “aturar la Guàrdia Civil” i a diferents pronunciaments dels líders de les entitats al lloc dels fets, com un de Sànchez quan crida “Que ningú marxi a casa”.

Lamela va prendre les seves decisions basant-se només en els fets del 20 de setembre. Rebutjava així prendre en consideració el material documental i audiovisual de la jornada del referèndum que la Guàrdia Civil havia inclòs en el seu segon atestat.