De professió: poeta
Que un festival de poesia aconsegueixi aplegar 1.000 persones de públic és un fet força extraordinari només està a l'abast de pocs, com el Mussart. El cert és que aquest gènere literari no travessa per un dels seus millors moments i això fa que els autors no puguin viure de la feina que fan. Els motius?, diversos, però sobretot la manca de pedagogia.
"Les xarxes socials han fet molt de mal, això dels 140 caràcters s'hauria pogut frenar. Però el factor clau d'aquesta situació és que avui en dia no s'inculca la passió per la poesia. Aquesta és una realitat que també es viu en altres països, tot i que no a tots. A Itàlia, per exemple, el concepte de cultura és molt més ampli", argumenta el periodista i escriptor, Òscar Ramírez. En aquest sentit, explica que "quan aquest gener vaig presentar el meu darrer poemari a Altamura molts adolescents van venir de públic i estaven encantats de ser-hi. Això no és casual, hi van perquè els seus pares els han inculcat que és important anar a actes culturals". La poetessa, Montse Farré, qui va començar a publicar poemes ja de gran, creu que la crisi també és la culpable d'aquest desencant amb el gènere perquè "darrerament han proliferat una quantitat desmesurada de poetes i no tots són de qualitat".
Però com es pot revertir aquesta situació?, segons els autors cal impulsar noves iniciatives en la línia del Mussart, jam sessions col·laboratives o parlar de temes que preocupen la nostra societat. "Diuen que el poeta és el primer periodista que hi va haver i jo penso que hauríem de parlar més dels fets que passen avui dia. Amb tot el que passa en aquests moments, com pot ser que no s'expliqui en vers? Perquè no parlem com els periodistes?", es qüestiona el recentment premiat amb el Premi de poesia Ciutat de Manacor, Raimon Aguiló. El reusenc assegura que, fins i tot, a vegades a ell li costa entendre la poesia que es fa avui dia: "sovint no hi trobo ni èpica ni lírica".
Els poetes estan convençuts que el gènere no desapareixerà però esperen que amb el temps torni a comptar amb la popularitat que havia tingut en altres segles.