El repte de caminar a cegues pels carrers de Reus

Papereres, pilons i bancs. Aquests són alguns dels obstacles als que ha d'enfrontar-se cada dia en José López quan vol sortir de casa. En José fa tretze anys que viu a Reus i vuit que és professor d'Història i Geografia a l'Institut Domènech i Montaner de Reus. A més, en José és invident de naixement, una condició a la qual ja està acostumat però que segueix dificultant-li caminar pel carrer.Fins el mes de juny, en José es desplaçava amb el seu inseparable acompanyant Baleo, però des que va jubilar el seu gos pigall, el professor ha tornat a desplaçar-se amb bastó per la ciutat. Una diferència que ha notat molt en el seu dia a dia. "La mobilitat es pot fer i es pot arribar a qualsevol lloc de Reus, però és molt més complicat", reconeix.

A hores d'ara, Reus només compta amb quatre encreuaments amb semàfors acústics, i tots s'han fet sota demanda. "Tarragona té tot el centre equipat amb semàfors acústics, a Reus li falta una mica d'empenta", reconeix la directora de la ONCE a Reus, Arantxa Vallespi. Actualment, la ONCE està gestionant una sol·licitud a través de la Comissió de Treball del Consell Municipal de la Discapacitat per tal que s'implantin quatre semàfors més adaptats a la ciutat. "Aquesta sol·licitud que jo he fet ara, la va fer l'anterior director dues vegades, però se li va denegar per manca de pressupost", diu la directora.

"La part més difícil sense dubte és el simple fet de caminar per la vorera: hi ha un munt d'obstacles que dificulten molt el pas si vas amb bastó", diu en José. I és que la ciutat està farcida d'infraestructures i elements que s'interposen al pas de les persones minusvàlides. "Reus està molt ben adaptada per les persones amb cadira de rodes, però per les persones invidents no. Com a mínim el centre de Reus hauria d'estar 100% adaptat per a ells", afegeix Vallespi. "Estem lluny del que seria una accessibilitat desitjable, però no només és un problema de Reus, sinó de moltes ciutats de Catalunya en general", es lamenta en José.