Back to top

Reus rebutja la sentència del Tribunal Suprem

S'ha aprovat en un Ple extraordinari amb els vots en contra del PSC. Ciutadans no hi ha assistit
Reus ple

El saló de plens de l'Ajuntament de Reus, s'ha omplert, des de primera hora del matí d'aquest dimarts, en el marc d'un ple extraordinari que rebutjava les penes de presó de 9 a 13 anys dels líders independentistes. Una proposta de resolució que ha demanat l'amnistia dels polítics catalans empresonats i que ha estat aprovada pels 18 vots de Junts per Reus, Esquerra, la CUP i Ara Reus. El PSC s'hi ha oposat i el partit de Ciutadans s'ha abstingut de participar en el plenari. Durant el debat, les principals crítiques entre els partits de les han endut Ara Reus i el PSC. De fet, partits com la CUP, Junts per Reus i ERC han interpel·lat directament als socialistes demanant-los diàleg i que no es recorri a l'amenaça de tornar a implantar l'article 155.

Per la seva banda, la CUP, en roda de premsa posterior, ha criticat l'absència de Ciutadans i han demanat que s'aturi l'activitat institucional en cas de vaga general. Els cupaires han animat a al ciutadania a sortir al carrer a manifestar-se.

Llegeix la resolució aprovada al Ple extraordinari i urgent aprovat aquest matí

El Ple de l'Ajuntament de Reus, constituït aquest dimarts, 15 d'octubre en sessió extraordinària i urgent, ha aprovat una moció de reposta a la sentència del Tribunal Suprem i per demanar l'amnistia per a les persones preses polítiques catalanes i en defensa del dret d'autodeterminació, presentada pels grups municipals de Junts x Reus, ERC-AM, CUP-Amunt i Ara Reus. Fruit de l'aprovació de la moció, el Ple ha adoptat els acords següents:

PRIMER. Manifestar el rebuig a la sentència condemnatòria emesa pel Tribunal Suprem en relació al judici de l’1 d’octubre i la causa independentista, constatant que representa una regressió dels drets i les llibertats de la ciutadania de Catalunya.

SEGON. Reclamar la llibertat immediata de tots els presos i preses polítiques i exigir l’amnistia de tots ells i elles, i de tots els exiliats i exiliades, com a reconeixement de l’absència de cap delicte vinculat a la celebració del referèndum de l’1 d’octubre i a qualsevol altra acció política celebrada durant els dies previs i posteriors a aquesta data.

TERCER. Mostrar el compromís amb el dret a l’autodeterminació, dret polític fonamental recollit en tractats internacionals com la Carta de les Nacions Unides i el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, signats també per l’Estat espanyol, i reivindicar-lo com a dret en virtut del qual resoldre el conflicte polític existent, per via democràtica i pacífica.

QUART. Reafirmar-nos en el caràcter pacífic i no violent del moviment independentista català. Condemnar tots els intents de criminalització del moviment independentista que les seves diferents institucions, òrgans, poders i alguns mitjans de comunicació volen construir.

CINQUÈ. Exigir al govern de l’Estat espanyol que respecti la legitimitat de les persones escollides democràticament a les diferents institucions catalanes, així com les decisions i acords que se’n derivin, com a màxima expressió de la sobirania popular.

SISÈ. Comprometre’ns a treballar conjuntament amb el Parlament de Catalunya, del Govern de la Generalitat de Catalunya i convocar-nos a participar, com a representants legítims de la ciutadania, en una assemblea d’electes a favor dels drets polítics i la llibertat.

SETÈ. Mostrar l’adhesió de l’Ajuntament de Reus a totes les mobilitzacions de rebuig a la sentència del Tribunal Suprem, tant a nivell nacional com internacional, i convidar la ciutadania a participar en totes les lluites compartides i pacífiques a favor dels drets i les llibertats. I comprometre’ns a participar en l’acte convocat pel President de la Generalitat el dia 26 d’octubre al Palau de la Generalitat.

VUITÈ. Expressar la més ferma voluntat de seguir treballant, dia rere dia, per garantir els drets i les llibertats de tota la ciutadania de Reus, la defensa del diàleg i dels principis democràtics i la pluralitat política, així com el respecte a la separació de poders, imprescindible en qualsevol estat de dret.

NOVÈ. Fer avinent la situació de repressió política i de vulneració de drets fonamentals que estem vivint com a ciutadania i com a país als municipis agermanats.

DESÈ. Fer arribar aquest acord a la Presidència del Parlament de Catalunya, a la Presidència de la Generalitat de Catalunya, a la Presidència del Congrés de Diputats, a la Presidència del Govern de l’estat, a la Presidència del Parlament Europeu, a l’Associació Catalana de Municipis i a l’Associació de Municipis per la Independència. I donar conèixer el contingut d’aquesta moció a la ciutadania del municipi pels mitjans que es creguin oportuns.

Notícies relacionades