La tasca de salvaguardar el patrimoni cultural durant la Guerra Civil

Es calcula que durant la Guerra Civil espanyola es va perdre entre 10 i 15% del patrimoni cultural de la ciutat. El material que va patir més va ser el religiós però el patrimoni documental i arqueològic també es va intentar protegir. Les intrusions anarquistes a les esglésies i els bombardejos franquistes posaven en perill tot aquest llegat. Per això la Generalitat de Catalunya i la República Espanyola van crear decrets de llei i comissions per tal de salvaguardar tot aquest material.

Jaume Massó és arqueòleg del Museu Salvador Vilaseca i el conferenciant de l'acte i explica que "aquesta tasca de salvament va ser molt important però va quedar amagat. Els franquistes deien que el bàndol republicà ho va destruir tot i era mentida. De fet la part franquista no va crear cap servei de patrimoni fins al final de la Guerra Civil, i ho van fer perquè anaven trobant dipòsits amagats de patrimoni als pobles que anaven ocupant."

L'arqueòleg Jaume Massó també ha posat en valor aquesta tasca de salvament. Les persones que van fer possible aquesta protecció patrimonial ho van fer en temps molt complicats i sabien la importància de tot aquest llegat, per això es va inventariar i documental, una feina molt lloable i eficaç, donat que gran part d'aquest material s'ha pogut recuperar.

Massó afegeix que "Aquí a Reus en aquest cas no es va poder fer del tot perquè una part del retaule de la prioral de Sant Pere es va perdre en un bombardeig."

Aquest acte s'emmarca dins de la commemoració del final de la Guerra Civil a Reus. El cicle finalitzarà el proper 26 de febrer amb la projecció comentada del documental "La Batalla de la Memòria", de Mario Pons.