Sant Pere torna amb el Pregó i, per fi, amb la Tronada
"Gràcies per obsequiar-me amb el que considero l'honor màxim a què pot aspirar una ganxeta: ser la pregonera de les festes de Sant Pere. Un honor que m'ha costat força nits d'insomni". D'aquesta manera ha arrancat el pregó d'Alba Sotorra Clua, que ha assegurat que "parlar en el context de la Festa Major de Reus és molt especial". El seu discurs l'ha portada cap als records de la infància, destacant que la seva va ser "l'última generació que va estudiar sense internet i que sortia de casa sense mòbil perquè sabíem que a La Palma o al Sarri ens hi trobaríem als amics".
Sotorra ha creat pel·lícules sota una mirada de gènere, vinculades a la realitat social i política del moment. Quan va acabar la universitat, va agafar una càmera, una motxilla i va anar de Reus fins al Pakistan en autoestop. Segurament per aquest motiu, destaca que "la gent de Reus som valenta i admirem la valentia dels altres". Des de la seva posició, havent viscut guerres de ben a prop, Sotorra ha recordat que hi ha fins a "cinquanta-sis guerres actives al món", i des del Saló de Plens de l'Ajuntament, ha fet un crit clar i rotund de "no a la guerra".
El comiat ha estat especial, amb un recordatori a l'exregidor de Cultura de l'Ajuntament de Reus "Quimet" Sorio. Sotorra ha encès la primera Tronada postpandèmia en nom seu "i en nom de totes les persones que estimem i que ja no són aquí amb nosaltres".
La pólvora de la Tronada torna a cremar
Enguany, però, el que més destaca en aquest Sant Pere és el retorn de la Tronada tres anys després. La plaça del Mercadal s'ha vestit de gala i, plena de gom a gom, ha gaudit com mai d'un dels actes més emblemàtics -si no el que més- de la nostra Festa Major. Prèviament, l'epicentre de la Festa ha xalat amb les ballades de la Mulassa i els Gegants, conjuntament amb el Concert dels Ministrers.
D'aquesta manera, comença el Sant Pere que la ciutat tant havia trobat a faltar: el de la Festa, el de la Tronada, el de la gent, el de la il·lusió, el de passar més hores al carrer que a casa. En definitiva, el nostre Sant Pere.
