"Ara m'he tornat una fan de la pintura"

La grandesa artística de Cambrils, i no només mesurada per l'edat sinó per la modèstia, un tret característic del que estem molt necessitats avui dia, entona el leitmotiv d'un exercici pictòric discret i gens grandiloqüent.

Una mostra, la que ha organitzat un any més el Taller de pintura del Casal de la Gent Gran de Cambrils, que no es basa en pretensions desmesurades ni en signatures de renom, però que està plena de humanitat. Humanitat i humilitat. És el que aporten els diferents alumnes de l'entitat a una exposició que els hi serveix per a concloure un curs de nou mesos on no només hi hagut pintura. "A mi m'ha fet sortir d'una depressió que tenia i em dóna vida- M'ho noto. Fins i tot, ara m'he tornat fan de la pintura i vaig a veure exposicions", explica l'alumna del taller, Teresa Folqué.

L'espai, certament, s'ha convertit en un refugi davant el pes de les emocions passades. Dolor, solitud i la pèrdua es dilueixen entre els colors i les línies d'un quadre. I no només les emocions, sinó que també serveix de vehicle per expressar-se després de tota una vida treballant, en un sistema que en moltes ocasions ha enfocat la raó de l'ésser en la qualitat del treball. "He estat molts anys treballant amb fotografia i amb la pintura dones més la teva visió personal. Transformes impressions, cosa que amb la fotografia no es pot", assegura l'alumne del taller, Carles Brunat.

No només les gotes i les formes de colors poden avaluar la magnitud d'una creació, sinó també allò que amaga cada obra, la motivació que la portat a existir.