Oficis en perill d'extinció
La restauració de mobles, la creació d'instruments o la punta de coixí són oficis que han passat de pares a fills. Ara però el sector viu un període d'estancament. Sense relleu generacional, l'artesania s'està quedant en un cercle cada vegada més reduït.
Amb el panorama econòmic actual, els clients dels tallers artesanals també estan desapareixent a marxes forçades. "Són clients en vies d'extinció perquè són gent de certa edat i gent jova no n'hi ha gaire", expressa l'ebenista reusenc, Rafael Teixell. El mateix passa en la venda d'instruments artesanals, ho assegura el lutier Jordi Aixalà que constata com cada vegada té menys clients perquè "hi ha molta gent que ja està tocant i ja no surten músics nous". Per Aixalà, un artesà de la gralla hauria de fer 10, 15 o 20 gralles al mes i no les produeix perquè no hi ha sortida.
La situació econòmica ha provocat que el preu pesi més que la qualitat, ja que són pocs els qui valoren el valor afegit dels productes fets a mà. Els artesans posen de manifest aquesta situació, però també que en ells preval la passió per l'ofici. Rafael Teixell expressa: "ja no és només ser viable o no, ho fas perquè t'agrada. Potser als qui venen darrere meu, no els hi interessarà i llavors això quedarà vacant i a Reus, que sóc l'únic, encara més. No és una qüestió només de diners, t'ha d'agradar". La Rosa Colom, mestra puntaire que es dedica a ensenyar la tècnica de la punta de coixí, afirma que econòmicament no pot dependre del seu ofici. "Per viure-hi no, tens una ajuda que ajudes a casa o tens una mica més per algun caprici, però com per viure d'això no", lamenta la puntaire.
Neix l'Associació de Puntaires de Reus
Tot i això, l'optimisme es fa un lloc entre les puntaires reusenques, ja que s'han agrupat en una nova associació. Són majoritàriament dones, fan classes de punta de coixí al centre Cívic del Carme, participen en trobades que se celebren al territori i tenen un repte pendent: aprendre a soldar or i plata per incorporar-ho a les seves peces.
D'altra banda, Rafael Teixell també veu amb bons ulls la tendència pels elements vintage. "Últimament es veu molta gent que compra coses als mercats i s'arreglen les coses, hi ha un públic molt jove que fa coses del tipus vintage", expressa l'ebenista, però afegeix: "dóna una certa alegria veure això, però tampoc fa que puguis tenir una porta oberta o un negoci". En aquesta línia, Aixalà assegura que la demanda no és suficient per fer viable el taller i que "s'haurien de crear més festes, llavors es crearien nous grups i es necessitarien més instruments".
Els tallers, sense relleu generacional
Les perspectives de futur no són bones, els artesans consideren que seran l'última generació que podrà viure del seu ofici. En molts casos, no hi ha relleu generacional i això fa pensar que en unes dècades aquests productes artesanals desapareixeran. Jordi Aixalà planteja que en un futur els instruments tradicionals podrien estar fets fora de Catalunya. "Suposo que seran els mateixos d'ara o buscaran a algú que els hi faci, però potser no és de Catalunya, potser és de la Xina", afegeix el lutier.
Per bé que les possibilitats de viure d'un ofici tradicional siguin limitades, les perspectives són més bones quan l'artesania és només una afició. La mestra puntaire, Rosa Colom, veu un bon futur per a la punta de coixí i pensa que se'n seguirà fent en funció de l'estabilitat econòmica del país i afirma: "és una labor que jo crec que sempre continuarà en marxa". Per tal de poder assegurar la continuïtat dels oficis, els tallers han d'apostar per la innovació. Així ho considera Jordi Aixalà que mostra la necessitat de treballar en noves propostes d'instruments amb una gamma més gran de notes, més amplitud de colors o apostar per acabats diferents.
Fer productes cada vegada de més qualitat i diferenciats, reinventar-se i presentar un nou ventall de propostes, són les úniques vies de sortida perquè els artesans no hagin de baixar la persiana del taller.