Cambrils, al capdavant d'un projecte per promocionar la població d'abelles

El canvi climàtic s'ha convertit en un dels principals enemics de les comunitats d'abelles, però no l'únic. De fet, l'agricultura de producció agressiva i l'ús de químics no ajuda a la presència d'aquests animals als cultius. Precisament per invertir aquesta tendència, des de l'empresa cambrilenca Verdcamp han iniciat un estudi en el qual també hi participa l'entitat ecologista GEPEC que busca implantar una població estable d'abelles pol·linitzadores en aquesta finca.

A través de l'economia circular, aquesta companyia ha apostat per crear uns cultius on la natura es pugui auto regular a través de les diferents espècies animals i vegetals. Per això, s'han instal·lat una vintena de caixes amb abelles d'aquest tipus que puguin consolidar-se al terreny.  A més a més, un dels aspectes que s'apostaran són els càmpings d'abelles, unes instal·lacions mòbils que permetran traslladar en moments d'hivernació aquests animals a diferents cultius d'estiu.

Katrina Kostic, agrobiòloga, insisteix que les abelles pol·linitzadores són molt necessàries per als cultius i que poden ajudar a reduir l'ús de químics a la terra. També incideix en la idea que en cas de necessitar-ne, caldria fer-ne un ús molt més respectuós amb el medi ambient, utilitzar-los a principi del dia, quan l'activitat d'aquests animals és menor. Kostic apunta que el 75% dels cultius depenen de les abelles i resta de fauna pol·linitzadora. Per aquest motiu, assegura que cal potenciar aquesta població silvestre ja que són més resistents i pol·linitzen més. Entre les mesures que destaca per ajudar al creixement d'aquestes bèsties és la de deixar espais salvatges entre cultius, així com també plantar espècies autòctones per proporcionar-los-hi aliment.

En la mateixa línia d'agricultura sostenible, Vercamp va ser premiat recentment per la Generalitat amb un premi a la innovació tecnològica agroalimentària, en aquest cas, pel projecte batejat com Intercropping floral. Es tracta d'una iniciativa en què s'introduïen plantes 'refugi' entre sindrieres per incentivar la presència d'animals pol·linitzadors i així, reduir l'ús de pesticides i altres químics.

Tot plegat, permet posar a la pràctica polítiques ecologistes i sostenibles que en el fons, ajuden a posar fre a l'emergència climàtica.