Lesbos encara necessita voluntaris
Després d'examinar-se del MIR, la reusenca Irene Marsal va tenir molt clar com aprofitar els mesos de vacances que tenia per endavant: juntament amb dues companyes, va decidir marxar cap a Lesbos (Grècia) per donar un cop de mà en la crisi dels refugiats gràcies a la seva professió de metgessa. Durant cinc setmanes, aquestes tres joves van regentar una petita consulta situada al costat del camp de refugiats de Moria gràcies a l'organització DocMobile, una ONG que ofereix assistència mèdica a persones emigrants.
"Qualsevol persona podia adreçar-se a la clínica, i cada dia en venien al voltant d'una cinquantena", explicava la jove. Les tres voluntàries els podien tractar les coses més bàsiques, i si tenien alguna cosa més greu havien de procurar portar-los a l'hospital, tot i que "era molt difícil que acceptessin tractar-los". Tot i que durant aquest mes de voluntariat, van diagnosticar diversos casos de refredats i altres malalties comunes, la gran majoria dels refugiats acudien amb problemes psicològics, com estrès posttraumàtic, insomni i depressió. "Viuen en unes condicions infrahumanes, la higiene és molt precària i és una situació molt complicada per ells", reconeix la Irene.
"A hores d'ara, tot això ja no ens arriba als mitjans de comunicació i la gent ja no està tan conscienciada ni sensibilitzada com fa dos anys, quan hi va haver la gran crisi", lamenta la metgessa. Però el conflicte dels refugiats no està ni de bon tros resolt i els camps segueixen desbordats. El camp de refugiats de Moria, el més proper a la consulta de les voluntàries, es va pensar per unes 1.500 persones i actualment està ocupat per més de 6.000. "La situació allà dins és molt crítica, i les organitzacions es dediquen a intentar afrontar un problema que ja és crònic", diu la Irene.
"La feina que es pot fer allà és molt útil, però és un pedaç: la solució real a aquest conflicte només la podem posar des d'aquí", opina la metgessa, que reconeix que li encantaria tornar-hi el més aviat que pugui.