La delicada situació econòmica del Ploms: com s'hi ha arribat?
El Club Natació Reus Ploms viu moments complicats per culpa d'un deute de prop de 2 milions d'euros que s'arrossega des de fa més d'una dècada.
L'operació de Proidecamp
2007
El 2007, la promotora Proidecamp avançava 700.000 euros al Ploms. Uns diners a compte per la requalificació d'uns terrenys del club en els quals s'havien d'aixecar blocs de pisos. La crisi econòmica va tombar el projecte i el Ploms i la promotora van acabar als jutjats per veure què fer amb els 700.000 euros que s'havien avançat.
2012
El 2012 el Ploms va perdre l'apel·lació contra Proidecamp i es va sentenciar l'embargament de les subvencions oficials. El Ploms, aquell any, ja havia aprovat una per tenir liquiditat.
L'Ajuntament va haver d'intervenir per salvar la delicada situació dels plomistes. Carles Pellicer i l'aleshores regidor d'Esports, Sebastià Domènech, van mediar entre el club i la promotora per aconseguir un acord. El pacte permetia ampliar el termini de pagament del deute i es va aprovar ampliar l'ús municipal de les instal·lacions del Ploms per a fer-hi programes esportius, i per tant incrementar la dotació econòmica per reflotar l'entitat.
2014
El 2014 les coses es complicaven de nou, amb denúncies de treballadors que asseguraven que feia més d'un any que només se'ls pagava el 75% del salari. De fet, es reclamava en total més de 150.000 euros en sous endarrerits.
Eleccions el 2015
Després de sis anys de president, Andreu Giménez es tornava a presentar a les eleccions per presidir el club albinegre. La seva proposta electoral per reflotar l'entitat era sanejar el club amb la cessió per quaranta anys a l’empresa Viding de fitness del terreny on estava situat l’antic pavelló. A l'altra banda del ring, Isidre Guinjoan, qui va acabar guanyant les eleccions per tres vots de diferència. La seva proposta passava per l'Institut Català de Finances.
El deute de prop de dos milions, a hores d'ara, s'ha renegociat, cosa que permet fer efectius els pagaments regulars, però continua sent inassumible per un club que manté una estructura social limitada, lluny dels 7.000 socis que tenia durant els anys 90. Amb les instal·lacions velles i la butxaca buida, l'única solució del club torna a ser l'endeutament, en aquest cas, per remodelar els equipaments que han quedat obsolets.
