Back to top

La llarga travessa dels fets del 3 d'octubre

El cas de Quim Torra és la punta de llança d'un seguit d'accions judicials engegades contra els representants independentistes després de la tardor del 2017. Carles Pellicer fa tres anys que està sent investigat per signar un manifest.

La inhabilitació del president Quim Torra per part de la justícia espanyola arriba justament la setmana que es commemorarà el tercer aniversari de l'1 d'octubre i del 3 d'octubre. Dues dates que des de determinants estaments judicials han acabat convertint en l'epicentre de la lluita contra l'independentisme. 

A Reus, precisament, l'alcalde de Reus, Carles Pellicer, juntament amb els qui eren portaveus dels grups municipals de Convergència, Esquerra, ARA Reus i la CUP durant el passat mandat, continuen investigats pel manifest que es va signar el tres d'octubre del 2017. Han passat pràcticament tres anys i tot i que fins i tot la Fiscalia assegura que el cas s'hauria d'arxivar, el procés continua estancat als jutjats de Reus.

El delicte d'odi... o no...

De fet, un dels arguments que esgrimeix la Fiscalia és que la policia no pot ser considerat un grup o col·lectiu susceptible de ser víctima d'un delicte d'odi. Això és el que fa tombar tota la causa, perquè el que esgrimien des de la Policia Nacional, és que des del consistori es va instar públicament a rebutjar la presència dels agents extraordinàriament desplegats a la ciutat durant els dies previs i posteriors al primer d'octubre. I és que la causa se sustenta en el manifest que van signar els portaveus dels partits abans esmentats i que demanava la retirada dels agents perquè consideraven els polítics que s'havia alterat la convivència.

A més dels representants públics també es va imputar els responsables d'un gimnàs on s'entrenaven els agents, i diversos integrants del cos de Bombers de la Generalitat que van participar en la mobilització del 3 d'octubre pels carrers de Reus. Val a dir que un dels investigats ni tan sols era a Reus aquell dia.

La causa del 3 d'octubre ha estat rebutjada per tots els partits independentistes a la ciutat i es considera una mostra més de la política persecutòria de determinats estaments contra els representants del moviment ciutadà que va protagonitzar els fets de la tardor del 2017. Tres anys després, els representants polítics continuen investigats, per bé que altres episodis surrealistes d'aquest sainet, com el famós cas del mecànic de Reus, ja han quedat arxivats.

Paraules clau:

Notícies relacionades