El record de l'1 d'octubre quatre anys després
Aquest divendres és primer d'octubre. Fa quatre anys que es van posar les urnes als col·legis i es va poder votar en un referèndum que finalment no ha tingut cap tipus de repercussió política. A dia d'avui, el procés s'ha convertit en una taula de diàleg entre els governs català i espanyol. A la retina queden les imatges de la policia espanyola colpejant els votants i també els centenars de represaliats pels actes d'aquell i els dies posteriors.
L'1 d'octubre va ser una jornada que va arrancar festiva, després que molts ciutadans dormissin a les escoles de la ciutat per impedir el seu tancament, les urnes van aparèixer gairebé per acte de màgia i es van posar a disposició dels votants. La policia espanyola va començar a actuar a mig matí, colpejant indiscriminadament els que eren a les portes d'alguns col·legis electorals.
A Reus no hi van haver incidents destacables però es va viure durant tot el dia la tensió que es traslladava de poble en poble amb la incertesa d'on actuarien policia nacional i guàrdia civil. Quatre anys després, s'han reiterat les manifestacions i mobilitzacions contra els actes d'aquell dia, i centenars de persones han estat represaliades durant mesos i fins i tot anys.
I ara, una taula de diàleg
El procés ha acabat derivant en una taula de diàleg entre els governs català i espanyol. Al carrer, tot plegat es percep com una derrota. Als despatxos polítics com un pas més per a millorar el dia a dia dels catalans. Els dirigents catalans ja no parlen del diàleg per aconseguir la independència sinó de la necessitat d'aconseguir allò que fa tant que es reclama: inversions i un tracte diferent.
