El Cabaret torna els somriures a Reus
El pols de qualsevol Trapezi, des del punt de vista eminentment popular, es pren amb els Cabarets. El que al seu dia van ser les sessions golfes de circ a La Palma, s'ha anat convertint en un espectacle de petits tastets del festival en el qual conflueixen milers de persones. Aquest any, per culpa de les mesures sanitàries derivades de la pandèmia, el Cabaret s'ha traslladat a una carpa de la plaça Anton Borrell i només admet no més de tres-centes persones per culpa de la limitació d'aforament.
Però si la qualitat d'un Trapezi, insistim, sempre des del punt de vista més popular, es mesura a través dels ulls d'un espectador del Cabaret, aquesta 25ena edició de la Fira del Circ de Catalunya té totes les paperetes per excel·lir. I és que aquest dijous al vespre, ja sigui per les ganes de tornar a veure espectacles, de sortir de casa fins a les 23.00 h sense por del toc de queda o simplement perquè tots els artistes van estar meravellosos, el públic de l'Anton Borrell es va posar dempeus per aplaudir llargament una sessió golfa emocionant com feia anys que no es veia.
Els grans triomfadors de la nit, els Circonautas
Tot en el primer Cabaret del Trapezi va sortir rodó. Des de Celeste Alías, una cantant que posava la pell de gallina quan entonava qualsevol partitura, fins a uns clowns, els Mabsutins, que no es van fer en cap cas pesats -com sí havia passat en altres edicions-, sinó que van enriquir l'espectre musical des de l'humor, passant tot plegat per un presentador, Joan Valentí, simpàtic i sensible amb la realitat. Un recorregut per la història del circ a Reus era el fil conductor d'un reguitzell de números que no deixaven indiferents. Ara bé, la música dels Circonautas, aquest dijous, va menjar a part.
Arrancava la sessió de Cabaret un número de trapezi, com no podia ser d'altra manera: Els Flying Pikmin van deixar el llistó alt, mai més ben dit, amb entrecreuaments constants amb dos trapezis penjats a quatre metres d'alçada. No va ser l'únic número de trapezi... també La Fem Fatal va enlluernar amb les seves acrobàcies a l'aire i la força que desprenien els seus moviments violents però harmònics. Un dels números més atrevits i aplaudits va ser el de Jéssica Arpin, genial sobre una bicicleta impossible amb la qual feia, literalment, el que volia. Eva Szwarcer es va aprofitar dels seus musculosos cabells per penjar-se i sostenir-se només subjectada pel seu monyo i Sergio Pla i Quique van emocionar amb els seus malabars plens d'efusivitat. UpArte va posar la cirereta del pastís amb música, ritme i salts impossibles.
